dimarts, 30 d’octubre de 2012

Entrevista al Pou de la Gallina

Aquí us deixo amb l'entrevista que em va fer el meu amic Ferran Sardans coincidint amb la ronda d'entrevistes als joves polítics de la ciutat de Manresa. Espero que us agradi.

dilluns, 1 d’octubre de 2012

Recull setmanal (IV)

Setmana moguda, ja tenim candidat a les Eleccions Autonòmiques del 25N. Pere Navarro serà un bon candidat i tindrà el suport de tots i totes els militants del PSC. Però, ja que fa dues setmanes que no actualitzo el recull setmanal, us exposarè varis articles: La fotografia és del dissabte on els membres de l'executiva del PSC Manresa vam fer una visita a la Seu de Manresa i un dinar de feina per valorar els nous esdeveniments. 


Una de les veus més reconegudes mediàticament fa avui diumenge, una gran aportació en la contra d'El Periódico. Jo també sento que sóc federalista. Article per aquells que ho són i que ho senten.


Javier Tajadura fa un anàlisi del federalisme entés en la política teòrica. Bon article per saber exactament que és el Federalisme que molts defensem.


Veritablement, Xavier Vidal-Folch fa una bona reflexió sobre la situació territorial a tot l'Estat Espanyol. Extensa i bona opinió.

Josep Ramoneda, un bon columnista, ens dóna una nova visió sobre en el que s'està convertint Convergència i Unió. Ho comparteixo en gran part.


Julia Otero fa una excel·lent reflexió sobre una situació molt habitual en la que, en molts moments m'he trobat, som molts els catalans que el nostre sentiment està en les persones i no en les banderes.

dimarts, 18 de setembre de 2012

Recull setmanal (III)

Actualitzo amb retard, però l'inici de curs acadèmic i la manifestació de Madrid/Festa de la Rosa del PSC són els culpables d'aquest retard:



Gran article d'Enric Sopena en el que deixa clar que hem de recordar el passat recent de negociacions que ha tingut Artur Mas amb els senyors del PP. Perquè, recordem tots que Artur Mas li va donar l'alcaldia de Badalona a un alcalde xenòfob.


Bona reflexió d'un català referent a la marxa independentista. És una de les reflexions més properes que he pogut compartir durant aquests dies a la premsa.


Ramon Fontdevila ens fa una petita aportació més al tema de les carmanyoles a l'escola. Explica la problemàtica que ens està portant encara a més misèria.

Antonio Miguel Carmona fa una grandíssima editorial. Una mica passada de  voltes però el contingut és bastant correcte. Us ho recomano.


El darrer article és de Joan Subirats. Aquest fa un anàlisi de la situació després de la marxa independentista. Comparteixo vàries coses de l'article. Una bona lectura complementària.

dilluns, 10 de setembre de 2012

Recull setmanal (II)

Aquesta setmana tornaré a recomanar-vos varis articles (si cliqueu al títol de l'article el podreu llegir):



Personalment, sóc un gran admirador d'aquest guionista. Segurament em va marcar massa El Ala Oeste de la Casa Blanca (The West Wing) i més tard el vaig seguir a Studio 60 i Sports Night. Ara va començar una sèrie nova The Newsroom (Que m'he hagut de veure en V.O.) i que m'ha encantat. La visió del periodisme de veritat, de les notícies tal i com són, sense haver de canviar el discurs pel color polític. Us recomano la serie i aquesta entrevista.


Bona reflexió sobre la situació actual i sobre les manifestacions en les que ens trobem. Margarita fa una bona crònica i dóna una visió externa de tota la problemàtica actual.


Laia Bonet feia aquesta setmana un article d'opinió referent al socialisme català amb la seva visió de la situació actual dins i fora del partit. Un bon anàlisi del socialisme i dels seus objectius i ideals. Molt recomanable!


Aquest ex ministre i gran polític fa una reflexió sobre l'encaix Catalunya-Espanya. Una visió intermitja entre el que volen uns i altres. Serà possible? Això, com diu Majó ho hauran de decidir la majoria de la població catalana, tota la majoria. 


Amb el proper aniversari de la mort del President chilè, Salvador Allende, us vull deixar l'últim discurs que va dur a terme poques hores abans de la seva mort. A mi, cada vegada que el rellegeixo em posa la pell de gallina. Un gran polític que es va perdre per culpa d'una mala dictadura. 



Per acabar, us deixo la tertúlia de 8tv amb Pere Navarro. Espero que us agradi tant com a mi. 

diumenge, 2 de setembre de 2012

Tornem de vacances

Foto de un del moments de vacances (Venècia)
Tot i el títol, aquest any les meves vacances han estat més bé escasses, m'he passat l'estiu treballant i per tant les vacances de relax i viatges han estat un petit percentatge del meu temps. 

Aquest nou curs, vull iniciar una nova entrada setmanal al meu blog amb els 5 articles que m'han agradat més, que he trobat més interessants, o simplement que m'han fet reflexionar. Com que no tinc temps per escriure els meus propis articles, he decidit fer una recull i explicar una mica de cada article. (Clicant en el títol dels articles els podreu llegir)


Aquest article m'ha fet reflexionar, després de la gran quantitat de textos i crides que havia sentit sobre els motius d'anar-hi, he trobat interessant que hi hagi gent que també expressi els motius, alguns compartits, pels quals no s'hauria d'anar a la manifestació de l'11 de setembre. 


La Soledad Gallego Díaz, ha fet una radiografia molt clara i realista de la realitat de Mariano Rajoy en aquests moments. Ha analitzat clarament quins són els fets més transcendentals pel president del Govern en els propers mesos i ha exposat els handicaps que tindrà. En un article ha analitzat gran part de l'actualitat política del govern. Molt recomanable. 


Enric Sopena fa un breu article en el que mostra la seva indignació amb els comentaris de Mariano Rajoy, amb la seva legitimitat i amb el seu optimista. Com sempre, Sopena agressiu però amb classe. 


"Amb la religió no s'hi juga..." però de tant en tant va bé que hi hagi gent que mostri un punt d'indignació amb actuacions religioses que es duen a terme, almenys a Manresa. En aquest cas, la columna del Carles Claret m'ha caigut molt bé en el seu to crític a l'ús de la religió que està fent certa gent a Manresa. 


Un molt bon article de Javier Cercas, molt ben escrit, com és habitual i amb un contingut excepcional. Un altre anàlisi de Mariano Rajoy. Però, sobretot, el millor d'aquest article és l'últim paràgraf en el que Cercas diu: "Un político responsable es aquel que, sobre todo en los momentos difíciles, pone los intereses de su país por encima de sus propios intereses. Algunos viejos políticos de la Transición, con los que tanto se llena la boca la derecha, supieron hacerlo (incluidos por supuesto algunos políticos de la derecha). Rajoy debería aplicarse el cuento, porque desde que llegó al poder parece no solo superado por las circunstancias, sino más preocupado por ganar las próximas elecciones que por sacar su país adelante. A menos que rectifique –y rápido–, esto puede convertirlo en un político irresponsable; es decir: en un político peligroso."


I fins aquí el resum de la setmana!

dilluns, 9 de juliol de 2012

Article publicat a Manresainfo (10/07/2012)

Aniré a la Universitat el curs que ve?

A Manresa, un gran nombre de joves estudia a la universitat. A la FUB i a la UPC, i també a la resta d'universitats públiques del territori; amb l'objectiu de fer-nos un lloc digne en el (veurem si utòpic) futur món laboral de demà. Tots aquests joves, després de finalitzar el curs acadèmic d'enguany, tenim una preocupació afegida a la de veure si aconseguim un treball precari servint cafès durant les vacances aquest estiu: saber si podrem pagar les despeses del proper curs universitari.

I és que la Generalitat de Catalunya i el Govern de l'Estat
han dut a terme una política universitària elitista i desmesurada. En primer lloc, l'augment de les taxes universitàries, que a Catalunya encara és més exagerada que a la resta de l'Estat, i que farà que més de la meitat dels estudiants hagin de pagar un 50% més cara la matrícula; es a dir, jo que vaig pagar uns 1000 euros, hauré de pagar uns 1500 pel mateix número de crèdits. I tot això, sense tenir en compte la problemàtica d'aquells alumnes que no hagin superat alguna de les assignatures del curs anterior –que no tots som uns vagos i maleantes, sinó que alguns, a més d'estudiar. fem vida política activa i fins i tot us pocs afortunats tenen feina. A aquests, la matrícula pendent encara serà molt més cara. Però molt.

Això que per al Govern de la Generalitat
sembla que només és una despesa anecdòtica és només una de les despeses de l'estudiant. Els manresans i manresanes, per exemple, hem de pagar el transport fins aquestes universitats públiques, que suposa aproximadament el mateix import que el de la matrícula. Un altra de les despeses, és l'alimentació, i les fotocòpies, i els llibres... que aquest any he descobert que és també una despesa molt important.

Si vols estudiar a la universitat, has de fer una despesa enorme
, i si el Govern de la Generalitat augmenta la matrícula i, fa una política de beques més restrictiva, en breu deixarem de dir-nos universitaris perquè no ens podrem pagar la nostra formació.

Les classes mitges, que durant els darrers anys
, han pogut afrontar la despesa universitària com una inversió de futur i, a base d'esforç i estalvi han pogut enviar els seus fills a la Universitat deixaran de fer-ho. I la Universitat, serà tant sols un luxe per als més rics. Per tant, tornarem a l'època en què estudiar era de rics i els qui tenien les feines de més responsabilitat era la pròpia classe benestant.

Havíem fet passos importants per la igualtat d'oportunitats al nostre país
, però si la política educativa continua per aquest camí, aconseguiran destruir tota la feina feta. Jo vull continuar estudiant, tot i que, a dia d'avui, encara no sé si m'ho podré permetre. I tu, t'ho podràs permetre?

dimecres, 16 de maig de 2012

JSC Comarques Centrals, nous reptes i nous lideratges


Aquest dissabte, els i les joves socialistes de les Comarques Centrals vam dur a terme el primer congrés de l'organització al nostre territori. 
Durant el matí de dissabte, vam aprovar dues resolucions. Una carta al Bisbe Novell i una resolució que demana la integració tarifaria de les comarques del Solsonès i el Berguedà. 
Pel que fa als nous lideratges, l'amic Jordi Pujals, de 18 anys, va ser escollit Primer Secretari. 
La candidatura va ser l’única presentada i va rebre tot el suport dels militants de la nostra organització.
Darrera del Jordi, vaig ser escollit Viceprimer Secretari i m'ocuparé de la Secretaria d'Acció Política. L'amiga Èlia Tortolero, de 23 anys i de Sant Joan de Vilatorrada, serà la nostra Secretària d'Organització i la resta d'executiva la formaran l'Alejandro Fernández de Navàs que s’ocuparà de la Secretaria de Formació; l'Ángel Sáez de Sant Joan de Vilatorrada que s'ocuparà de la Secretaria d'Estudiantil, la Laura Hernández de Súria amb la Secretaria d'Igualtat i Sociolaboral i el Joan Josep Guillén (Joanjo) de Berga amb la Secretaria de Solidaritat i Cooperació. També formarà part de l'executiva com a membre nat, l'Oriol Puig de Manresa, que és Secretari de Comunicació i adjunt d'organització a la Comissió Executiva Nacional. 

Entre tots, tenim nous reptes i molta il·lusió per continuar amb aquest projecte i intentarem fer-lo el millor possible per tal de que aquesta organització sigui un referent a les nostres comarques i consolidar un projecte que va començar fa uns anys. Tots junts!

diumenge, 13 de maig de 2012

Article publicat a Manresainfo (mes de maig)

Cliqueu aquí per veure en web

Jo vull treballar aquí, Conseller

Vaig saber massa tard que el Conseller Mena va fer una visita a Manresa la setmana passada. M'hauria presentat i li hauria ofert un cafè de casa nostra ja que és el Conseller d'Ocupació. I és que jo no vull marxar a Londres a servir cafès, així que m'hauré de buscar la vida tot solet com la resta dels joves d'aquest país si el Conseller no ens vol per aquí com se li va escapar de dir. D'altra banda, el seu segon a la conselleria, el secretari d'ocupació, també va dir que els joves érem els que menys ajuda necessitàvem alhora de trobar un lloc de treball, que per nosaltres solets ens valíem alhora de trobar una feina. Si és així, perquè hi ha un 50% d'atur entre els joves? És només culpa nostra que ens quedem a casa amorrats a l'ordinador i dormint tot el dia?

Jo diria que les dues persones que, en teoria
, tenen la responsabilitat de minimitzar aquesta enorme taxa d'atur juvenil haurien de ser les dues persones que en el seu càrrec, pel que cobren un bon sou públic, porten la paraula "ocupació".

Així, senyor Conseller em presentaré. Sóc un jove manresà que estudia
a la Universitat Autònoma de Barcelona i que no pot compaginar els seus estudis amb feina. Encara que així ho pogués fer, no trobo feines de mitja jornada, ni tant sols puc servir cafès al bar del costat de casa. Estic estudiant una carrera sense tenir la certesa que el dia de demà trobaré una feina que tingui una mínima relació amb allò que hauré estudiat durant quatre anys. Estudio al costat de molts altres joves que l'any vinent, potser no em trobaré a la universitat perquè no podran pagar el cost de la matrícula i, en principi, encara tindran menys oportunitats que jo per trobar una feina que les que vostè m'oferirà als que puguem continuar estudiant. Envio currículums amb forces estudis i poca experiència, amb idiomes però sense trajectòria professional. Algun dia, a casa meva no podran costejar la meva universitat i les meves despeses i jo, malauradament, no podré fer-hi res perquè no tindré ingressos per poder viure sol.

Així doncs conseller, li demano en nom meu
, i crec que en el de molts altres joves que estan en la mateixa situació que jo que deixi de passejar-se i comparèixer als mitjans per dir coses de les que de seguida es penedeix i que es dediqui a fer la feina que li toca al seu càrrec: generar ocupació, oportunitats. Perquè, si continua per aquest camí, jo no tindré ni la possibilitat de servir cafès a Londres ni vostè podrà dirigir una conselleria rebatejada com de "Desocupació".