dilluns, 25 de juliol de 2011

Em sap molt greu...

Després de pocs dies de l'atemptat que van viure els Joves Laboristes de Noruega, em veig amb cor d'escriure quatre línies sobre la qüestió. I és que en el primer moment que ho vaig veure a la televisió no m'ho podia creure. Fa una setmana, els Joves Socialistes de Catalunya vam assistir a la nostra Escola de Formació, el que vindria a ser el campament que van muntar a l'illa d'Utoya. Mentre mirava les imatges que han publicat a la pàgina web sobre l'estada a Utoya, era quasi idèntica a la nostra Escola. Per tot això, vaig sentir un sentiment especial, perquè m'hi vaig ficar a la pell dels joves noruecs i va ser dur. Des d'aquí, tant sols puc oferir el meu suport i donar molts ànims a les famílies.
D'altra banda, m'agradaria esmentar, encara que només sigui un moment (no vull donar més publicitat a gent com la que ha pogut atemptar aquest cap de setmana) per demanar un major respecte a la política i, sobretot, als joves polítics. Que joves que comencen i que els i agrada el món de la política es vegin obstruïts per la violència no m'agrada. Des de la paraula es pot arribar a molts llocs, però mai s'ha d'utilitzar la violència per privar a uns joves del món de la Política

dijous, 21 de juliol de 2011

Una mica més de justícia...

Abans d'anar a dormir, tot mirant les notícies que sortiran demà als diaris, m'ha alegrat la nit veure que la justícia està una mica més a prop cada dia. El diari Público escrivia que Camps dimiteix! 
Després de més de dos anys de la trama Gurtel, el que és el màxim responsable de la Comunitat Valenciana, per fi ha dimitit. Han estat moltes les vegades que aquest home s'ha mostrat contrari a tot el que passava mentre tots creiem que ell n'era un dels màxims responsables. La política s'ha vist perjudicada, en molts moments, per culpa de les mentides que aquest home recitava cada dia. El diari Público també mostra moltes de les barbàries que ha anat predicant per la Comunitat Valenciana i que són el veritable mal de tot aquest cas. Aquí en podeu llegir una bona part d'aquestes. 
Només espero que, com ell, molts dels polítics corruptes es vegin obligats a prendre la mateixa decisió i dimiteixin, siguin del partit que siguin. Que la política ha de començar de nou, ha de fer net de tota aquesta gent i ha de tornar a ser el servei pels ciutadans que ha estat sempre. 

dimecres, 20 de juliol de 2011

Els passos del PSC

En els llibres de psicologia, el problema del PSC estaria arribant al darrer pas. El primer, acceptar que teníem un problema, que hem perdut dues eleccions consecutives i, per tant, que és evident que el nostre electorat ha perdut confiança en nosaltres. En segon lloc, crec que hem assimilat el problema: som el partit que engloba gran part de la societat catalana: la gent d’esquerres, els obrers i les classes mitges. Si no confien en nosaltres vol dir que tenim un veritable problema. Aquest, comença en el mètode de fer política i en els valors que hem utilitzat en els darrers anys. Quins son els valors i els mètodes? Les esquerres han estat revolucionàries, amb missatges directes i contundents, sense pèls a la llengua i aquesta hauria de ser la manera de fer política amb la que continuéssim. També hauríem de sortir al carrer, anar a les manifestacions, als barris, a les fàbriques, als sindicats, en fi, fer el carrer que sempre ens ha caracteritzat.  És d’esquerres reconèixer que s’ha de canviar, que la democràcia no és perfecte i que l’hem de millorar. L’últim pas psicològic que trobem és la transformació i la reconstrucció: la solució del problema. Com? Això depèn de tots nosaltres. 
El debat intern ha de ser important, ens hem de comunicar entre tots i decidir que volem ser i cap on volem anar. El debat a de començar en les agrupacions i ha de tenir com actors implicats els militants de cada una d'elles, sense la compenetració entre la gent més propera no trobarem el camí ideal pel futur.
Per acabar, com a jove que sóc, veig la necessitat de comptar amb nosaltres, que a part d'un canvi de valors i mètodes, també és necessari un canvi generacional. Sense aquest canvi no podrem arribar al nou electorat i serà difícil reconstruir-nos deixant de banda al futur de la nostra societat.