dijous, 27 de gener de 2011

Com em veuen els meus amics...

Ahir, tot esmorzant amb unes amigues vam descobrir una manera molt divertida de descriure's. Cadascú parla en primera persona de l'altre i ho fa mirant-lo tal i com ella pensa. Amb aquesta idea tant divertida va néixer la nova pàgina del meu bloc. A la part superior podreu veure com em descriuen els meus amics, la gent que em coneix més, que em tracta en primera persona i que, si, em pateix!

Espero que passeu una bona estona descobrint com soc en les distàncies curtes!



Qui tingui ganes de descriurem que m'ho faci saber per correu  i ho publicaré!

dimecres, 26 de gener de 2011

La JSC Manresa celebra la creació de la residència universitària | Manresa | Joventut Socialista de Catalunya

La JSC Manresa celebra la creació de la residència universitària | Manresa | Joventut Socialista de Catalunya

Una vaga encoberta que té conseqüències

Ahir dimarts tenia un examen. Em vaig llevar a les 6 del matí per poder estudiar, arreglar-me i anar a l’estació. Volia agafar el tren de les 7:24 per poder anar a la universitat a quarts de nou. Tenia l’exàmen a les nou del matí. Un cop dins del tren de les 7:24, el megàfon va sonar. Ens feien canviar de tren perquè aquell no sortia fins les 8 i marxar amb el tren de les 7.40. Tothom va sortir del tren en massa i vam travessar les vies. Vaig arribar sense poder repassar minuts abans d’iniciar l’exàmen. Al tornar, no vam tenir problemes. Per sort, un dels trens que anava amb retard va aturar-se just quan acabava d’arribar a l’estació.
Avui havia de parlar amb el professor que va corregir un examen que havia fet la setmana anterior. Aquest, només tenia una hora disponible per fer les consultes de l’exàmen. Però, en arribar a l’estació després de passar fred pel camí, m’han informat que havia d’esperar més d’una hora degut al retard del tren. Amb això, no he pogut visitar el professor i, per tant, l’assignatura em trontolla. Aquesta és la història d’una alumna de la universitat que ha patit la vaga de trens més directament. Una vaga que, com a ella, perjudica a milers de persones que no han pogut anar a treballar a l’hora i que no han pogut assistir a l’universitat perquè aquesta vaga encoberta dels treballadors de RENFE. Amb tot, ella pensa que és un dret el fer vaga però mai agrada no haver de fer allò que vols fer per culpa d’un tercer.

dimarts, 25 de gener de 2011

El pitjor dia de l'any

Un investigador britànic va elaborar una fórmula matemàtica per calcular quin és el pitjor dia de l’any 2011. Bingo! Va ser ahir! Segons aquest investigador, el mal temps, el pagament de targetes de crèdit, oblidar els propòsits de l’any i que fa un mes que va ser Nadal són els productes que donen com a resultat el pitjor dia de l’any. Doncs bé, si aquest va ser el pitjor dia de l’any, m’espera un gran 2011. Vaig llevar-me tard, com cada dilluns d’aquest curs. No vaig arribar a classe, però vaig aixecar-me del llit i vaig esmorzar. Yougurt i nous! (molt favorable per la meva dieta). Vaig llegir-me els dos diaris que compro cada dia i vaig endreçar l’habitació, la roba i, sobretot, escombrar. En acabar la mare em truca, anem a dinar a casa els avis. Quan acabem cap a la dietista. Si! Un quilo menys que la darrera vegada! Ens dóna les noves pautes i cap a Francès a l’Escola Oficial d’Idiomes. Em donen la nota del primer examen no puntuable, un 5,5. Per ser el primer no està gens malament ja que la redacció em va sortir molt malament. Acabo i vaig a entrenar els cadets de bàsquet. Vam treballar molt i també vam tenir temps de riure una estona. Arribo a casa i, després de sopar (peix i amanida), al llit. Final del meu pitjor dia de l’any. Bon senyal. Tant debò aquest bon home tingui raó!

diumenge, 23 de gener de 2011

Invictus, entre la política i el rugbi.

Els amants del rugbi desitjàvem veure Invictus. La Copa del Món guanyada per Sud-África va ser un dels grans esdeveniments esportius del rugbi juntament amb un estel·lar jugador novazelandés anomenat Jonah Lomu, un dels millors de tots els temps. Però, a part del rugbi, Invictus té un esperit polític. Una història que no s'explica, amb detalls, en els llibres d'història bàsics, però que hauríem de tenir present tots. Aquesta és el nomenament d'un president negre a Sud Àfrica. No qualsevol, un tal Nelson Mandela al que l'Apartheid va silenciar i que la globalització va tornar a fer renéixer. Mandela estava carregat d'esperança, il·lusió i coratge. Un president auster i sobretot molt implicat en la causa que va ser un dels iniciadors de la gran lluita entre les races. La pel·lícula, molt recomanable. Un cartell de luxe: Clean Eastwood, Matt Damon i Morgan Freeman. Aquests sempre t'asseguren una bona estona davant de la pantalla.

divendres, 14 de gener de 2011

Quan la violència tomba la política....


En molts moments de la història, la política ha anat de la mà de la violència. Guerres civils, mundials, batalles... Tots aquests moments han estat mal relacionats, moltes vegades, a la mal anomenada classe política. Però, fa uns dies va tenir lloc a Arizona un atemptat contra aquesta. Un jove americà va decidir disparar contra la congressista dels Estats Units Gabrielle Giffords en un acte públic amb ciutadans.
Per què li va disparar? Els mitjans de comunicació han explicat que el jove presentava un fort rebuig per a la congressista i va voler acabar amb ella. Fins on arribarà aquesta la violència? En aquests difícils moments on la crisi econòmica culpa els polítics dels números vermells de les famílies, aquests estan revèn una forta onada de rebuig per part de la població. Moltes vegades sense merèixer gran part d’aquesta etiqueta que s’ha imposat com a “culpables de la crisi”, però, hauríem d’intentar que aquesta desavinença en la relació poble-polític acabés i aquesta professió tornés a ésser com abans, una professió dignificada amb la qual els que en formen part intenten ajudar i millorar la societat i els problemes d’aquesta. La proximitat al poble és un factor molt important que mica en mica s’ha anat perdent i la gent del carrer hauria de recuperar la visió propera dels polítics que mentre exerceixen aquesta professió, viuen al costat de casa nostra, compren en les mateixes botigues que la resta i tenen una vida similar a la que podem tenir cadascú de nosaltres.
Qui té més poder, el polític o el ciutadà? Personalment, qualsevol persona major de 18 anys té un poder excepcional, el seu vot. Tot ciutadà pot triar qui governarà en el seu municipi, en el seu territori i en el seu país, pot triar qui decidirà en el seu lloc i a aquesta persona a la que vota, pot haver compartit amb ella varis moments de la seva vida. Aquesta és realment la anomenada classe política que necessitem que el ciutadà reconegui com a pròpia.

dijous, 13 de gener de 2011

Manresa ciutat de la Ciència i la Innovació

Avui els manresans estem d’enhorabona. I és que la nostra ciutat ha estat guardonada amb el premi de “Ciutat de la Ciència i la Innovació” d'una població de 10.000 a 100.000 habitants. Aquest premi no és un regal, com alguns pensaran. Aquest premi es degut a un gran esforç des de l’Ajuntament de Manresa en els darrers anys. Un seguit de projectes entre els que es troben el CTM Centre Tecnològic i el Parc Central com a capdavanters i en el que trobem també el Centre de Formació Pràctica, el CATIC, el centre Microsoft d’Innovació en productivitat o la Fundació Althaia. Pels joves, l’oferta universitària ha incrementat i unes de les grans aportacions per les quals l’Ajuntament de Manresa ha rebut aquest premi, han estat, la biblioteca universitària, el nou edifici de la FUB o la futura residència universitària. Els manresans hauríem d'adonar-nos de la gran capacitat de la nostra ciutat i del la gran tasca de les regidories i de l’Ajuntament. I els joves tenir conèixement de les facilitats que ens aporten dia a dia totes aquestes accions.

dimarts, 11 de gener de 2011

És realment el final?

Que ETA declari un alto al foc és sempre una bona notícia, ja sigui definitiu, total, permanent, general... Molta gent està utilitzant diferents paraules per denominar aquesta acció del grup terrorista però la incertesa real és saber quina paraula serà la correcta. És possible que sigui permanent o total, en aquest cas la lluita antiterrorista podria donar la batalla per guanyada. D’altra banda si ens referim a un alto al foc general o responsable, no tenim amb certesa la desaparició del terrorisme a Espanya. Aquí està el debat. Luna Miguel escrivia avui al diari Público que ETA és l’amic pesat de les festes, aquell que es queda fins al final, que va borratxo i que es fa les teves amigues. ETA és l’amic que no entén que ha de marxar quan li fas mala cara, que et trenca un gerro dels pares i que mai et porta menjar ni beure a les festes. Aquesta metàfora de Luna Miguel és molt clara. De fet, la majoria del poble veu amb aquests ulls a la banda terrorista i fa molt temps que li fa una mala cara però el problema sembla ser que ells, com a amic pesat, no l’entenen. Luna finalitza el seu article comentant que és una utopia, possiblement ningú es creu a l’amic pesat de les festes, perquè sempre et posa un “però” perquè sempre menteix i sempre et dóna falses il·lusions. Serà per això que molta gent no es creu el comunicat del grup terrorista. Però, és possible que l’amic pesat sàpiga que molesta en aquesta festa? Que ha de deixar de mentir i donar falses esperances?

Veure aquí l'article sencer de Luna Miguel al diari Público: Article Luna Miguel