En molts moments de la història, la política ha anat de la mà de la violència. Guerres civils, mundials, batalles... Tots aquests moments han estat mal relacionats, moltes vegades, a la mal anomenada classe política. Però, fa uns dies va tenir lloc a Arizona un atemptat contra aquesta. Un jove americà va decidir disparar contra la congressista dels Estats Units Gabrielle Giffords en un acte públic amb ciutadans.
Per què li va disparar? Els mitjans de comunicació han explicat que el jove presentava un fort rebuig per a la congressista i va voler acabar amb ella. Fins on arribarà aquesta la violència? En aquests difícils moments on la crisi econòmica culpa els polítics dels números vermells de les famílies, aquests estan revèn una forta onada de rebuig per part de la població. Moltes vegades sense merèixer gran part d’aquesta etiqueta que s’ha imposat com a “culpables de la crisi”, però, hauríem d’intentar que aquesta desavinença en la relació poble-polític acabés i aquesta professió tornés a ésser com abans, una professió dignificada amb la qual els que en formen part intenten ajudar i millorar la societat i els problemes d’aquesta. La proximitat al poble és un factor molt important que mica en mica s’ha anat perdent i la gent del carrer hauria de recuperar la visió propera dels polítics que mentre exerceixen aquesta professió, viuen al costat de casa nostra, compren en les mateixes botigues que la resta i tenen una vida similar a la que podem tenir cadascú de nosaltres.
Qui té més poder, el polític o el ciutadà? Personalment, qualsevol persona major de 18 anys té un poder excepcional, el seu vot. Tot ciutadà pot triar qui governarà en el seu municipi, en el seu territori i en el seu país, pot triar qui decidirà en el seu lloc i a aquesta persona a la que vota, pot haver compartit amb ella varis moments de la seva vida. Aquesta és realment la anomenada classe política que necessitem que el ciutadà reconegui com a pròpia.
