Sopars de Nadal i Rebaixes
Resum de festes, de diferents opinions
i peticions recollides en hipotètiques cartes als reis que apareixien
en els dinars i sopars de Nadal en família, i en una passejada recent,
aquest cap de setmana d'inici de la temporada de rebaixes. Potser no és
certa, però tinc la impressió que hi havia més gent comprant a rebaixes
que no pas en els dies previs, i que molta gent s'ha reservat algunes
compres per al moment en què tot el que necessitava ja estava una mica
més econòmic. Insisteixo, és la meva humil impressió. Però sembla que
les caixes registradores dels botiguers pensen el mateix.
En els sopars de Nadal, els primers a parlar van ser
els avis que es queixaven de les retallades sanitàries. I de què amb
ingressos de pensionistes puguin haver de pagar les medecines, pagar més
d'impostos i que tot plegat els durà a més dificultats econòmiques que
les actuals. Tenen tota la raó.
Els segons a parlar, els pares i tiets. Molts d'ells
treballadors de l'administració pública, o el que ve a ser el mateix:
professors, metges, infermeres... Aquests demanaven més coherència en
les retallades. Es queixaven, i amb molta raó que mentre a ells els hi
reduïen els sous, els més rics continuaven sopant llagosta per Nadal
sense cap mena de preocupació pels seus ingressos.
Per acabar, trobem els cosins. Joves com jo, que també
es queixaven de l'augment de les taxes universitàries i de la
massificació a les aules. També reivindicaven poder estudiar en alguna
biblioteca pública en època de festes que, de vegades, es fa molt
difícil tot i que els exàmens són ben propers.
Tornant a les rebaixes, el dissabte 7, recordo que
passejava per Manresa i vaig veure grans cues a les botigues. Em vaig
alegrar durant uns segons fins que vaig trobar-me unes amigues que em
recordaren l'augment del preu del transport públic. Elles, com els meus
cosins i jo mateix, són universitàries i, s'han de desplaçar en tren per
anar a estudiar. Elles encara no han trobat tampoc una ocupació que
sigui compatible amb els estudis i amb prou feines s'havien pogut
comprar una samarreta per rebaixes (i cofinançada pels pares). Elles i
molts altres ciutadans d'aquest país necessitem moure'ns en tren,
necessitem gaudir de la sanitat i de l'educació públiques, i necessitem,
per tant, que els nostres governants reequilibrin les retallades de
serveis públic... I si cada dia ens posen més dificultats, ens acabarem
ofegant.
