dissabte, 28 de maig de 2011

Un dia a l' #acampadabcn

Arribo a Manresa, són les 9 del matí i camino cap a casa pels carrers com un dissabte qualsevol. Però aquest no ho és. I és que una revolta sobretot juvenil em fa reflexionar durant el camí des de l'estació de la RENFE. Si. He dormit a la Plaça Catalunya poques hores després de què el conseller Felip Puig i els seus Mossos d’Esquadra ataquessin el moviment dels indignats. A cops de porra i bales de goma, els Mossos han revolucionat la plaça sense cap sentit. La indignació havia estat pacífica i ho ha continuat essent després de la inexplicable tragèdia provocada per la Conselleria d'Interior.
Havia arribat a les 10 de la nit a Barcelona. I en sortir per la boca del tren, la primera sensació ja era de revolta. Els joves passegen pel carrer, s'asseuen al terra i xerren de política. Vaig al carrer Pelai i em trobo que no hi passen cotxes. Tan sols els camions de neteja fan acte de presència. En fer un entrepà m'endinso al vell mig de la Plaça Catalunya. Les primeres sensacions són d'unió. Hi ha molta gent, tothom parla amb tothom i tots fan les cues civilitzades tant per menjar com pels serveis públics. Finalment trobem un lloc a la gespa de la plaça. Al costat tenim a una xilena, un alemany i un francès. Sembla un acudit dolent però el que feien aquells joves era reflexionar sobre la societat dels seus països i la nostra. Al costat meu i del meu company d'indignació trobem a un home d'uns 35 anys. Es diu Daniel i és restaurador de cases de pedra. Ell té feina però ja porta tres nits donant suport a la mobilització. El primer que ens comenta és la cassolada que ha tingut lloc feia poc. Em diu que ha estat la manifestació més impressionant que ha vist mai. Unes 20.000 persones ocupen la Plaça Catalunya i els carrers del voltant. Avis, fills pares, joves... Tots units en un sol reclam: Que això no s'apagui! Que l'abús del poder no és democràtic! Més tard ens trobem un home, en Carles. Ell és advocat. Ens explica que s'indigna per la societat en que vivim. Ell ho viu en primera persona i, amb l'experiència de visitar molts països, explica que vivim en un món que hauria de ser molt millor.
Quan ja estem estirats a la gespa, i escoltant guitarres i saxòfons, conec un altre home. És en Salvador. Ell ha estudiat turisme, té uns 34 anys i també està indignat, sobretot pels maltractaments viscuts al matí. Entre els companys que vam conèixer i el meu acompanyant, entaulem un debat sobre tots els temes possibles: bancs, futur, passat, immigració, turisme, solidaritat, ocupació, educació, justícia... Amb tot se’ns fan les vuit del matí. En aquella hora ja ens havien visitat molts altres dels joves del campament ha escoltar i debatre encara més sobre tots els temes de què parlàvem. També havíem visitat nosaltres les diferents comissions: Educació, Medi Ambient, Comunicació... En totes les comissions trobes a joves que t'expliquen els manifestos de cada àmbit i et fan veure les necessitats reals del jovent d'aquesta societat. Abans de fer un cafè ens trobem amb una vintena de joves més que s'han aixecat minuts abans que la resta i que, mitjançant les darreres escombres que han deixat després de la destrucció del matí, netegen els trossos vuits. Ens sentim part del projecte i ajudem una estona en aquesta tasca tan digne. Trobem un cafè obert i comencem a llegir la premsa. Trobem diaris que només treuen les barbaritats protagonitzades pels Mossos en un quart de pàgina mentre hi ha altres diaris que mostren imatges esfereïdores de l’animalada. Agafem el tren i tornem a casa. Amb la sensació d'haver posat un granet més en el nostre futur. Perquè, si els joves no canviem el futur, ningú no ho farà per nosaltres.

dimarts, 24 de maig de 2011

Reflexió posterior...

Molta gent m’ha demanat en les darreres hores el perquè de la derrota socialista en els comicis electorals d’aquest cap de setmana en la ciutat de Manresa. Tothom té la seva opinió, però també va bé que els que formem part d’aquesta derrota ens fem sentir. 
En primer lloc, passar de 8 a 4 regidors no és gens simpàtic i hem de fer una gran reflexió dels successos. Avui, m’he mirat més detingudament els resultats. En els barris on, normalment, aconseguíem una victòria molt clara, hem reduït en un 50% el nostre resultat. Això demostra que ni els que són més partidaris d’un govern municipal socialista han dipositat la seva confiança en nosaltres.
Surten moviments juvenils que mostren la indignació en el sistema polític actual. Segurament tenen part de raó, i el sistema polític ha arribat a un extrem difícil. Els partits, tots, hem de fer una reflexió i tornar als nostres inicis ideològics i metòdics. Apropar-nos a la gent, conviure amb les nostres ideologies, cadascú amb la seva, i fer polítiques socials pel poble, que, en definitiva, és qui ha de manar en aquesta societat.
En els propers dies, mesos, anys... Tant nosaltres com la resta de partits necessitem un suport de la societat, necessitem que ens donin opinions i saber escoltar aquells qui tenen mètodes constructius pel bon funcionament del sistema. No serà sense el suport de tot el poble que la política podrà fer el gir necessari. 
I per acabar, m’agradaria deixar clar que seguirem treballant perquè, en els pitjors moments, és quan les persones ens hem de fer sentir i hem de treballar per canviar les coses. Des del meu humil bloc, continuaré reflexionat i treballant per què ningú pugui dubtar de que no s’està treballant. Perquè la política no és una professió, és una vocació.

dijous, 12 de maig de 2011

Diari municipals 2011: Parades informatives


La JSC de Manresa va començar, ahir dimecres, la seva campanya a les eleccions mitjançant parades informatives. Vam visitar la zona universitària de la FUB on vam repartir material i informació sobre la campanya i sobre les accions joves que s'han dut a terme en aquest mandat. La regidora d'educació i candidata número 3 del PSC Manresa, Sònia Díaz, ens va acompanyar als membres joves de la candidatura en aquesta primera parada informativa de les que tenim programades. A la parada, vam assistir els membres joves: Oriol Puig que és el candidat jove i número 6, Xavier Vera, número 9, i Josep González, número 13 i primer secretari de la JSC Manresa. 
D'aquestes parades en farem més durant aquestes dues setmanes de campanya i tothom qui vulgui es podrà adreçar a nosaltres per rebre informació i resoldre dubtes ja siguin de Joventut o d'altres sectors de la campanya. Us hi esperem!

dimecres, 11 de maig de 2011

K Fem??


Open publication - Free publishing


Aquí teniu el butlletí que repartirem durant aquestes dues setmanes la JSC de Manresa.

diumenge, 8 de maig de 2011

Diari Municpals 2011: Cap de setmana

Dissabte

El primer dia del cap de setmana va tenir un protagonista especial, el Porta-Porta. Durant tot el dia vam visitar els barris de Manresa i vam mostrar el nostre programa acompanyat d'una flor. Al vespre vam assistir a una trobada entre veïns de la parada i l'Alcalde, on va recollir totes les demandes dels ciutadans per fer-les possibles en propers mandats.

Diumenge

El diumenge s'ha iniciat molt ràpid. I és que a les 10 del matí ja passejaven a la Parada amb una nova sessió de Porta-Porta. Primer la Parada vella, després els nous pisos i hem acabat a la zona del final de la carretera Cardona. En aquestes visites a les cases dels ciutadans hem pogut veure el nou Camprubus que es pot veure passejant per Manresa en tot moment.

Demà tornem a treballar. La JSC Manresa durà a terme la darrera birra amb l'alcalde prèvia a les eleccions. Esperem comptar amb tots vosaltres!

dissabte, 7 de maig de 2011

Diari Municipals 2011: Dia 1

Imatge del debat cara a cara (clica aquí)
Avui s'ha dut a terme el primer debat cara a cara entre Josep Camprubí, l'alcalde de Manresa i Valentí Junyent, alcaldable de CiU. 
Us recomano que mireu el video que ha retransmès Canal Taronja i Radio Manresa. 

divendres, 6 de maig de 2011

Diari Municipals 2011: Dia 0



Escric sense haver dormit.
 Una nit llarga però profitosa. Avui hem penjat banderoles per gran part de Manresa amb el lema del PSC de: Depèn de tu 
I és que les eleccions de  Manresa dependrà dels ciutadans que hi hagi un govern com el que hi ha a la Generalitat, on les retallades són el pa de cada dia, o un govern municipal com l'actual que ha transformat la ciutat, que ha creat una zona universitària, que ha desenvolupat un projecte d'infraestructures com l'Ateneu les Bases, que ha iniciat la transformació del Congost... Totes aquestes coses no seran possibles si es retalla en drets socials com l'educació i la sanitat...  Avui és un dia important, comença una campanya dura, agressiva i amb molta competitivitat i en la que tots aprendrem coses noves i ens farem més forts i coneixedors de la societat... Avui és dia O.