Arribo a Manresa, són les 9 del matí i camino cap a casa pels carrers com un dissabte qualsevol. Però aquest no ho és. I és que una revolta sobretot juvenil em fa reflexionar durant el camí des de l'estació de la RENFE. Si. He dormit a la Plaça Catalunya poques hores després de què el conseller Felip Puig i els seus Mossos d’Esquadra ataquessin el moviment dels indignats. A cops de porra i bales de goma, els Mossos han revolucionat la plaça sense cap sentit. La indignació havia estat pacífica i ho ha continuat essent després de la inexplicable tragèdia provocada per la Conselleria d'Interior.
Havia arribat a les 10 de la nit a Barcelona. I en sortir per la boca del tren, la primera sensació ja era de revolta. Els joves passegen pel carrer, s'asseuen al terra i xerren de política. Vaig al carrer Pelai i em trobo que no hi passen cotxes. Tan sols els camions de neteja fan acte de presència. En fer un entrepà m'endinso al vell mig de la Plaça Catalunya. Les primeres sensacions són d'unió. Hi ha molta gent, tothom parla amb tothom i tots fan les cues civilitzades tant per menjar com pels serveis públics. Finalment trobem un lloc a la gespa de la plaça. Al costat tenim a una xilena, un alemany i un francès. Sembla un acudit dolent però el que feien aquells joves era reflexionar sobre la societat dels seus països i la nostra. Al costat meu i del meu company d'indignació trobem a un home d'uns 35 anys. Es diu Daniel i és restaurador de cases de pedra. Ell té feina però ja porta tres nits donant suport a la mobilització. El primer que ens comenta és la cassolada que ha tingut lloc feia poc. Em diu que ha estat la manifestació més impressionant que ha vist mai. Unes 20.000 persones ocupen la Plaça Catalunya i els carrers del voltant. Avis, fills pares, joves... Tots units en un sol reclam: Que això no s'apagui! Que l'abús del poder no és democràtic! Més tard ens trobem un home, en Carles. Ell és advocat. Ens explica que s'indigna per la societat en que vivim. Ell ho viu en primera persona i, amb l'experiència de visitar molts països, explica que vivim en un món que hauria de ser molt millor.
Quan ja estem estirats a la gespa, i escoltant guitarres i saxòfons, conec un altre home. És en Salvador. Ell ha estudiat turisme, té uns 34 anys i també està indignat, sobretot pels maltractaments viscuts al matí. Entre els companys que vam conèixer i el meu acompanyant, entaulem un debat sobre tots els temes possibles: bancs, futur, passat, immigració, turisme, solidaritat, ocupació, educació, justícia... Amb tot se’ns fan les vuit del matí. En aquella hora ja ens havien visitat molts altres dels joves del campament ha escoltar i debatre encara més sobre tots els temes de què parlàvem. També havíem visitat nosaltres les diferents comissions: Educació, Medi Ambient, Comunicació... En totes les comissions trobes a joves que t'expliquen els manifestos de cada àmbit i et fan veure les necessitats reals del jovent d'aquesta societat. Abans de fer un cafè ens trobem amb una vintena de joves més que s'han aixecat minuts abans que la resta i que, mitjançant les darreres escombres que han deixat després de la destrucció del matí, netegen els trossos vuits. Ens sentim part del projecte i ajudem una estona en aquesta tasca tan digne. Trobem un cafè obert i comencem a llegir la premsa. Trobem diaris que només treuen les barbaritats protagonitzades pels Mossos en un quart de pàgina mentre hi ha altres diaris que mostren imatges esfereïdores de l’animalada. Agafem el tren i tornem a casa. Amb la sensació d'haver posat un granet més en el nostre futur. Perquè, si els joves no canviem el futur, ningú no ho farà per nosaltres.
M'està molt bé que t'indignis, però ets incongruent amb tu mateix, i de forma preocupant. Primer de tot, m'agradaria que amb la mateixa contundència que critiques l'actuació de Felip PUig (que no deixa de ser un fill de puta) critiquessis l'actuació dels Mossos quan manaveu vosaltres, igual de desproporcionades o més. Amb l'episodi de la moció contra els Mossos al ple de Manresa ja va quedar clar que els socialistes esteu al costat dels Mossos, i no dels ciutadans.
ResponEliminaIgualment, m'agradaria que critiquessis sense por i amb tanta vehemència les tortures que estan patint a casa nostra milers de presos polítics (sí, sí, presos polítics!) de les quals el PSOE n'és còmplice i botxí.
En segon lloc, com que et veig molt indignat amb el sistema em pregunto perquè milites en una idea política que recolza aquest sistema, que no el combat. Em podria extendres molt, però no ho far´. Només et dic que revisis el teu ideari i intentis ser coherent. Des de la Guerra Freda i encara més amb la desaparició de la URSS la socialdemocràcia europea s'ha allunyat de l'esquerra preocupantment i ja no representa els treballadors i les classes populars. La socialdemocràcia europea és amiga dels banquers, els poders fàctics i el poder financer (qui ha injectat pasta als bancs espanyols sinó ZP?) i sobretot amiga i defensora d'aquesta democràcia que tu ara critiques i vols canviar.
Si de veritat estàs indignat amb el sistema trenca amb el PSOE i el PSC.
Salut
La resta del comentari ja l'he respòs en persona. Però vull deixar-te clar que no trencaré els meus llaços amb el PSC ni en l'àmbit local ni en el Nacional. Ho diu un jove convençut en que els sistemes s'han de canviar dins dels partits polítics. La política s'ha de fer des de dins i s'ha de confiar que, algún dia, aquests partits faran un gir cap al poble, obriran els seus òrgans de participació i s'aproparan a les persones.
ResponEliminaEts un il·lús González. El sistema ja no té marxa enrera i continuarà amb més cruesa fins que caigui pel seu propi pes, i el PSOE li farà costat fins a les últimes conseqüències. No podràs canviar el sistema de dins, és massa complicat, i menys des d'un partit com el PSOE, que com tots els grans partits és un partit piramidal regentat per una casta política que és una classe social a part. Et penses que intentaran combatre el sistema del qual viuen a risc de perdre els seus sous milionaris???? Et penses que a Rubalcaba i companyia els importa ni una mica el que els pugui passar als treballadors i les classes populars? Només t'has de fixar amb el que s'han convertit els sindicats... Tot això fa pudor i ja està tot el peix venut.
ResponEliminaHi ha partits polítics assamblearis, no piramidals i on la militància decideix, amb polítics del carrer i responsables. Se me n'acudeix un... LA CUP
Cadascú té la seva opinió. I és molt respectable la teva. Però continuo reafirman-me en la meva que és que si no ho intentem no ho aconseguirem. El PSC farà un gir i d'aquest gir dependrà la política del Segle XXI. Confio que el meu partit faci el gir esperat. Som molts els socialistes que creiem que és possible!
ResponEliminaDes del respecte i l'admiració jeje
ResponEliminaJa que hi som, t'envio el meu últim article sobre els indignats. La vaig escriure els primers dies que va succeïr tot
http://mojeizraz.blogspot.com/2011/05/15-m-la-revolta-postmoderna.html
ResponElimina