dilluns, 25 d’octubre de 2010

American Buffalo: típic americà

Dissabte passat vaig poder gaudir d'una nit tranquil·la i enriquidora en veure l'obra de teatre American Buffalo. L'obra, que és una de les moltes trames ambientades als Estats Units d'ara fa uns 30 o 40 anys ens mostra la realitat de tres homes que viuen en un típic poble americà i fan les típiques coses americanes (aposten a les cartes, als cavalls, drogues, antiguitats, esmorzen en bar típic americà...) que els escenifiquen en aquells temps. Que nosaltres hem pogut veure en les pel·lícules de pistoles. Queda, per tant, recomanada l'obra de teatre dirigida per Julio Manrique (un dels meus preferits) i que s'ha representat durant uns mesos al Teatre Lliure de Barcelona.

Us deixo un enllaç de yotube aquí on Vilaweb va fer un video.

dissabte, 23 d’octubre de 2010

Pel·lícula: Herois (tendresa i diversió en 105 minuts)

La primera notícia sobre aquesta pel·lícula, dirigida per Pau Freixas i escrita per Albert Espinosa (entre d'altres), va arribar-me farà dos mesos d’un enllaç al Facebook del seu guionista principal (Albert Espinosa). Vaig mirar-me el tràiler i ja em van venir ganes de veure-la. El tràiler em va mostrar l’experiència d’uns nens en les seves vacances d’estiu. Allà on la majoria vam escriure les nostres primeres línies des del cor, sobre noves experiències, somnis, cremades de pell a la platja... Aquelles vacances tan apassionants, vaig pensar. No m’equivocava. Ahir divendres vaig haver d’anar a la segona sessió del seu primer dia a la cartellera (perquè ja no m’aguantava més) i, com m’esperava, em vaig trobar amb una emotiva pel·lícula en la que la tendresa d’aquells moments d’infància i els records de situacions no tan maques s’unien en la maduresa per recordar-los i honrar-los. No us vull explicar la pel·lícula perquè us recomano que l’aneu a veure als cinemes i en gaudiu tant com jo. Però les sensacions després d’haver-la vist són molt bones, són les d’haver viscut quasi dues hores entretingudíssimes i que valen la pena de passar en la butaca del cinema.

Podeu verure el tràiler clicant aquí

divendres, 22 d’octubre de 2010

La vida de Monti



Bon video del PSC per explicar l'acció de govern. A vegades, la comèdia es una bona eina per fer-nos veure les realitats.

dijous, 21 d’octubre de 2010

Allò del que el bàsquet no es sent orgullós



Baralles com aquesta espatllen el prestigi del bàsquet. Un esport disciplinat, tàctit i noble que molts dels seus amants defensem, sempre, davant d'altres que poden ser més populars. Els basquetbolístics hem de preparar-nos perquè aquestes accions no tornin a passar i, per tant, hem de ser més responsables amb el nostre esport.

Vicenç Navarro: ¿Qué pasa en Catalunya?

Molt bon artícle d'opinió del crític Vicenç Navarro al diari Público d'avui dijous. Ens mostra la realitat política de Catalunya en els darrers anys.

Durante 23 años Catalunya estuvo gobernada por una coalición de dos partidos (CiU), uno liberal y otro cristianodemócrata, cohesionados por una ideología –el pujolismo– que constituía un nacionalismo esencialista fundado por Jordi Pujol y enraizado en el nacionalismo conservador que históricamente ha existido en Catalunya. Este tipo de nacionalismo ha necesitado para su reproducción al nacionalismo españolista, de carácter también esencialista, que, con el jacobismo que le caracteriza, producía suficiente munición para poder movilizar a las bases del nacionalismo conservador catalán. En los debates de la televisión pública catalana (TV3) –abusivamente controlada por CiU durante el periodo pujolista–, las voces invitadas para presentar el punto de vista de España eran siempre portavoces de aquel nacionalismo esencialista jacobino, como la Cope, que originaban respuestas indignadas de las audiencias de tales medios contra España.
Estos dos nacionalismos, que se necesitaban el uno al otro para reproducirse, tenían dos características opuestas. El nacionalismo español había sido victorioso en las guerras habidas en suelo español... (Continuar l'artícle aquí) o cilcant a la imatge.

dimarts, 19 d’octubre de 2010

Preámbulo a las instrucciones para dar cuerda al reloj, de Julio Cortázar (1914-1984)

Un dels meus fragments literaris preferits del meu autor per excel·lència:

Piensa en esto: cuando te regalan un reloj te regalan un pequeño infierno florido, una cadena de rosas, un calabozo de aire. No te dan solamente el reloj, que los cumplas muy felices y esperamos que te dure porque es de buena marca, suizo con áncora de rubíes; no te regalan solamente ese menudo picapedrero que te atarás a la muñeca y pasearás contigo. Te regalan —no lo saben, lo terrible es que no lo saben—, te regalan un nuevo pedazo frágil y precario de ti mismo, algo que es tuyo pero no es tu cuerpo, que hay que atar a tu cuerpo con su correa como un bracito desesperado colgándose de tu muñeca. Te regalan la necesidad de darle cuerda todos los días, la obligación de darle cuerda para que siga siendo un reloj; te regalan la obsesión de atender a la hora exacta en las vitrinas de las joyerías, en el anuncio por la radio, en el servicio telefónico. Te regalan el miedo de perderlo, de que te lo roben, de que se te caiga al suelo y se rompa. Te regalan su marca, y la seguridad de que es una marca mejor que las otras, te regalan la tendencia de comparar tu reloj con los demás relojes. No te regalan un reloj, tú eres el regalado, a ti te ofrecen para el cumpleaños del reloj.


Quan rellegeix-ho aquest fragment de Historias de Cronopios y de Famas de Julio Cortázar reflexiono sobre el transcurs de la vida. No és interesant? Llegiu i penseu!

divendres, 15 d’octubre de 2010

Sense ficció: Objectiu, La Casa Blanca

Aquest home de vermell és el fotògraf oficial de La Casa Blanca

Ahir dijous, el programa de Tv3 Sense Ficció va emetre un reportatge sobre la vida del fotògraf oficial del president dels Estats Units. Tots els amants de la fotografia teniem ahir una cita amb el sofà i amb Tv3 per veure el que pot ser un dels nostres somnis en el món de la fotografia. Ser el fotògraf del president? Tots els amants de la fotografia firmarien ara mateix tenir la feina del Pete Souza. Però el cert és que, segurament, no faríem tant bé la feina que fa en Pete. Les fotografies que es poden veure d'aquest gran fotògraf són l'enveja de molts de nosaltres que ens hem de conformar amb la nostra reflex (Souza ha de tenir tantes com en vol!). Admirable la feina del Pete Souza i el gran documental fet per Sense Ficció. Molt recomanable!

Us deixo l'enllaç al video del documental: Objectiu, La Casa Blanca

CiU vol que els joves treballem sense sou i gratis per les empreses



Avui he vist publicat al diari El País una notícia que m'ha alarmat moltísim. I és que Convergència i Unió ha presentat una proposta per fer que les empreses puguin contractar joves a cost zero (o sigui becaris) i que les empreses no tinguin cap tipus de responsabilitat davant d'aquest joves. En la meva opinió, tots els joves que lluitem per una Calunya més jove i millor pels joves no volem aquest tipus de mesures. Mesures antijoves i antisocials. Segons el que he llegit, CiU vol tornar a fer una política capitalista i només afavoridora dels interesos dels empresaris mentre que el PSC s'ha preocupat més per resoldre els neguits dels joves (Emancipació, Formació Professional....). Volem que ens governin amb aquestes noves mesures? Jo no.

Noves iniciatives: Berga va debatre amb joves!

Foto del debat. JSC

Berga va acollir dimarts passat un debat sobre polítiques juvenils amb la participació de les diferents organitzacions catalanes que ens va reunir a més d'un centenar de persones i ens va apropar a la realitat d'aquestes formacions polítiques. Cada partit va posar a sobre de la taula les seves preocupacions i les seves propostes de solucions. El debat va reunir vuit organitzacions polítiques i va ser molt instructiu per a tots els assistents. Ens va permetre reflexionar sobre les nostres idees i també sobre les que els diferents partits van defensar a la taula rodona del Pavelló de Suècia de Berga. En la meva opinió inciatives com aquesta s'haurien de dur a terme a tots els territoris per intentar conduir als joves cap a la política, si més no, per generar un mínim interés del jovent per ella. Indiferentment de la formació política vam viure una bona estona amb companys i companyes que també creuen en la política i en el que aquesta paraula representa.

"Amb aquest moreno sembla vostè un gitano romanès"


Garcia Albiol agredint un ciutadà que protestava una visita a Martorell de l'exministre Acebes.

Amb aquesta frase es dirigia Jordi Évole a Xavier Garcia Albiol, membre del PP de Badalona. Aquesta frase va significar un gol per aquest senyor que fa una política racista vers els gitanos romanesos que viuen a la ciutat de Badalona, la tercera ciutat de Catalunya. El Salvados de diumenge passat reflectia les realitats del poble gitano a España. Mostrava que hi ha llocs propers a Madrid que es troben en unes condicions molt més precàries que les que poden trobar-se els que viuen a Badalona. Tots recordarem que el senyor Albiol va portar la seva líder a Catalunya, Alícia Sánchez Camacho i a una eurodiputada de França per veure els incidents que, segons ell, eren iguals que els que preocupen al govern francès. Passejant per Badalona pots veure que la demagòcia d'Albiol no passa d'aquí. I és que, és evident que hi ha gitanos però el problema real de la població no són els gitanos, és la por a l'atur, a no arribar a final de més... El senyor Évole va expressar molt bé en el programa Salvados de diumenge la realitat d'aquest senyor (Garcia Albiol), un senyor que viu a Les Corts (Barcelona) i que presumeix d'haver passejat per Badalona (encara que després agafi el cotxe oficial per anar al seu pis de la part alta de Barcelona). Hauríem de fer cas de les demagògies com les que fa el PP de Badalona? En la meva opinió el que hauríem de fer és castigar-lo amb la indiferència i intentar que aquest senyor, entre tots, quedi en un segon terme i que no pugui governar mai a Badalona. Us imagineu una Badalona governada per aquest senyor? Passat un temps, els habitants de Badalona desitjarien que qualsevol altre els governés abans que aquest homenot tant llarg, no creieu?

dijous, 14 d’octubre de 2010

Per què és el nostre Superhome normal?


Els companys de la Joventut Socialista de Catalunya han tret a la llum una campanya en la que el President Montilla es mostra com un superheroi del carrer. Una persona capaç d'ajudar a 41.000 joves a emancipar-se, capaç de fomentar la Formació Professional, capaç d'obrir una línia nocturna de Metro... El President ha fet coses pels joves, moltes. I en el seu programa electoral en trobem moltes més que es desenvoluparan quan torni a governar 4 anys més. De fet, veiem que el PSC en 7 anys ha desenvolupat moltes més coses que en 23 de Convergència i Unió. Fins i tot ha aprovat un nou Pla de Joventut. Una de les dues coses que té el programa de CiU en matèria de Juventut. Una de les dues coses que ja s'han dut a terme pel govern del Superhome Montilla.

PxC proposa multar a les dones amb el cap tapat

Vinyeta del Regió7 del dijous 14 d'octubre

Estem segurs que és el que volem per Manresa?
Albert Pericas, regidor a la oposició de PxC va demanar l'altre dia que es sancionés a les dones que portin el cap tapat amb una multa de 1.000 euros. El fet és que el seu partit fa un discurs xenòfob a tot Catalunya i, a Manresa, li ha tocat fer-ho a ell proposant aquesta mesura. De ben segur que el govern de Manresa no permetrà que una mesura tant racista com aquesta arribi al carrer i no permetrà que es violin les llibertats de les persones. Com podem comprovar, el discurs xenòfob de PxC vol fer-se amb els vots de la classe obrera més atemorida per la crisi. I és que el discurs antiimmigració no hauria de fer forat entre la classe obrera. Tots sabem que, a Catalunya, aquestes demagògies que utilitza PxC per recollir vots no són la realitat que es viu als carrers de les nostres ciutats.

Entrevista al Pou Jove

Entrevista feta per Ferran Sardans a la revista manresana El Pou de la Gallina del mes d'octubre.

Josep Gonzàlez, nou primer secretari de la JSC Manresa

González, de 18 anys i estudiant, pren el relleu de Jonatan Triviño al capdavant de l’Agrupació de Manresa de la JSC.

L’Agrupació de Manresa de la Joventut Socialista de Catalunya va escollir dissabte nova Comissió Executiva en una Assemblea convocada amb aquesta finalitat. El nou equip, que liderarà la JSC Manresa durant els propers temps, va obtenir la unanimitat dels vots de la militància i està encapçalat per Josep González com a primer secretari, Oriol Puig com a secretari d’Organització i Albert Cobero com a secretari de Formació.

Josep González, que té 18 anys i estudia segon de Batxillerat a l’IES Lacetània, va assegurar que “el nou equip agafarà embranzida perquè la JSC jugui un paper actiu en favor del socialisme a les properes eleccions municipals”. González va aprofitar per reivindicar l’obra dels governs municipals de Jordi Valls i Josep Camprubí: “Més equipaments educatius, culturals i esportius, millora del transport públic, aposta per l’habitatge protegit… en definitiva, més igualtat d’oportunitats per als joves”. I entre els projectes de futur, dos de ben “engrescadors”: “L’amplicació del campus universitari i la posada en marxa del tren-tramvia”.

Per la seva banda, Jonatan Triviño, el primer secretari sortint, va rebre el reconeixement dels companys a la seva tasca i va encoratjar la nova Executiva a seguir treballant amb la mateixa filosofia que fins ara ja que, segons va afirmar, la JSC no és l’organització política juvenil que “fa més soroll”, però sí “la que fa més feina” pels joves de la ciutat. Triviño, que ha dirigit la JSC Manresa en els darrers anys, és membre de la Comissió Executiva del PSC Manresa i co-responsable de la sectorial d’Economia i Ocupació dels socialistes manresans.

Renovació interna

Amb l’elecció de Josep González com a primer secretari de la JSC Manresa, els joves socialistes de la Catalunya central culminen un procés de renovació interna que es va encetar a principis d’any amb l’elecció d’Oriol Puig com a primer secretari regional al Bages, el Berguedà i el Solsonès, i amb la creació de l’Agrupació de Berga, el passat abril.

La JSC Manresa acaba d’obrir perfil a les xarxes socials Facebook i Twitter, i està treballant, a més, en una pàgina web que estarà disponible en breu i que oferirà informació sobre l’activitat i els posicionaments polítics dels joves socialistes de la ciutat.

http://twitter.com/jscmanresa