La primera notícia sobre aquesta pel·lícula, dirigida per Pau Freixas i escrita per Albert Espinosa (entre d'altres), va arribar-me farà dos mesos d’un enllaç al Facebook del seu guionista principal (Albert Espinosa). Vaig mirar-me el tràiler i ja em van venir ganes de veure-la. El tràiler em va mostrar l’experiència d’uns nens en les seves vacances d’estiu. Allà on la majoria vam escriure les nostres primeres línies des del cor, sobre noves experiències, somnis, cremades de pell a la platja... Aquelles vacances tan apassionants, vaig pensar. No m’equivocava. Ahir divendres vaig haver d’anar a la segona sessió del seu primer dia a la cartellera (perquè ja no m’aguantava més) i, com m’esperava, em vaig trobar amb una emotiva pel·lícula en la que la tendresa d’aquells moments d’infància i els records de situacions no tan maques s’unien en la maduresa per recordar-los i honrar-los. No us vull explicar la pel·lícula perquè us recomano que l’aneu a veure als cinemes i en gaudiu tant com jo. Però les sensacions després d’haver-la vist són molt bones, són les d’haver viscut quasi dues hores entretingudíssimes i que valen la pena de passar en la butaca del cinema.Podeu verure el tràiler clicant aquí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada