dilluns, 28 de novembre de 2011

Cap al XII Congrés...

 Fa uns mesos vaig escriure un article en el que explicava la meva opinió davant el gir que havia de fer el PSC. Ara, vull explicar com veig el XII Congrés del PSC que es celebrarà d'aquí dues setmanes. En primer lloc, els socialistes catalans anem al congrés esperançats i això ja és molt positiu. Però aquesta esperança l'hem de convertir en alguna cosa més. Ha de ser l'eina de reball. Si tenim esperança, podrem reconèixer els errors que hem comès en els darrers anys, i podrem canviar la manera de fer que tant ens ha perjudicat. Un factor que hauríem de tenir en compte, és que només tenim tres dies per canviar-ho tot. Per tant, el que haurem de fer des de divendres fins diumenge és assentar unes bases per un nou PSC. I unes bases són tres fulls en els que digui "realment" el que vol ser el PSC, en els que es marquin les pautes perquè, en el dia de demà, aquestes tres fulles puguin créixer i fer del PSC un projecte sòlid i esperançador.
Hem de ser crítics, hem comès molts errors i hem deixat enrere els nostres valors, tant a nivell local, com nacional i autonòmic i hem deixat moltes persones pel camí, tant electors com gent que ens donava suport en molts moments i que s'ha cansat d'un projecte sense rumb. I aquestes han estat les causes de les derrotes en els comissis electorals més enllà de la crisi mundial i del que genera aquesta.
El dia de demà jo vull aixecar-me del llit amb el cap ben alt, amb la certesa de tenir darrera dels meus ideals un projecte que m'ajudi a seguir creixent en la política i, això, només serà possible si tots i totes fem d'aquest Congrés un motor per un nou PSC.

dilluns, 21 de novembre de 2011

En moments com aquest...


En aquesta nit tant dura i trista, les úniques paraules que puc dir-vos són el compromís que agafo amb tothom. Jo continuaré lluitant perquè no hi hagi més desequilibris entre rics i pobres, per la igualtat entre totes les persones que viuen i treballant al nostre territori i per tota aquella gent que estarà indefensa el dia de demà. A casa meva m'han ensenyat de que tot allò que desitges costa treball, esforç i lluita i així ho faré. Jo continuaré treballant, lluitant i esforçant-me per la causa i els valors que porto al cor. Perquè ningú apagarà l'espurna que tinc dins meu, no ho farà el resultat d'avui ni els altre resultats que hem viscut aquest any. Perquè mentre quedi un projecte socialista encès, el meu granet de sorra estarà darrera escoltant a la gent, treballant a peu de carrer i lluitant per fer aquest món millor. Salut, Força i Socialisme!

Aquestes escales simbolitzen el camí que hem de recórrer, perquè ara toca pujada i ens hem d'esforçar per arribar al cim...

dimarts, 8 de novembre de 2011

Les dues cares del debat

Llegint les portades de les edicions dels diaris de demà veig una clara tendència per una victòria del candidat del PP, Mariano Rajoy. En la meva més que humil opinió no ha estat així. En cap cas és un tema partidista. Crec que és un simple anàlisi sobre el que ha passat en les dues hores de debat i del qual n'extrec dues cares. En primer lloc, el candidat Alfredo Perez Rubalcaba s'ha mostrat més segur, sense llegir els papers, i amb un vocabulari més clar i pausat que l'ha fet més entenedor mentre que el candidat Mariano Rajoy ha saltejat moltes de les preguntes fetes per Rubalcaba i no ha mostrat les seves cartes o les seves propostes de cara a la presidència del govern. En aquest aspecte ha guanyat per golejada el senyor Rubalcaba. L'altra cara del debat era el bagatge que duien cadascú en quan a la campanya. És cert que Rajoy s'ha descol·locat però no ha perdut els papers i, per tant, no ha perdut la seva diferència electoral mentre que Rubalcaba, que havia de remuntar molts punts en les enquestes, possiblement li ha faltat un revulsiu que no ha trobat i, per tant, es manté en segona posició en aquesta lluita per la presidència del govern espanyol. Aquesta és la meva valoració del debat. Un debat que és necessari per la millora de la democràcia en aquest país i que, possiblement, es queda curt. Ja que caldrien molts més debats perquè ambdós candidats s'apropessin més a l'electorat i que, aquest, trobés en els debats la clau per decidir la seva opció de vot.