Cap al XII Congrés...

 Fa uns mesos vaig escriure un article en el que explicava la meva opinió davant el gir que havia de fer el PSC. Ara, vull explicar com veig el XII Congrés del PSC que es celebrarà d'aquí dues setmanes. En primer lloc, els socialistes catalans anem al congrés esperançats i això ja és molt positiu. Però aquesta esperança l'hem de convertir en alguna cosa més. Ha de ser l'eina de reball. Si tenim esperança, podrem reconèixer els errors que hem comès en els darrers anys, i podrem canviar la manera de fer que tant ens ha perjudicat. Un factor que hauríem de tenir en compte, és que només tenim tres dies per canviar-ho tot. Per tant, el que haurem de fer des de divendres fins diumenge és assentar unes bases per un nou PSC. I unes bases són tres fulls en els que digui "realment" el que vol ser el PSC, en els que es marquin les pautes perquè, en el dia de demà, aquestes tres fulles puguin créixer i fer del PSC un projecte sòlid i esperançador.

Hem de ser crítics, hem comès molts errors i hem deixat enrere els nostres valors, tant a nivell local, com nacional i autonòmic i hem deixat moltes persones pel camí, tant electors com gent que ens donava suport en molts moments i que s'ha cansat d'un projecte sense rumb. I aquestes han estat les causes de les derrotes en els comissis electorals més enllà de la crisi mundial i del que genera aquesta.
El dia de demà jo vull aixecar-me del llit amb el cap ben alt, amb la certesa de tenir darrera dels meus ideals un projecte que m'ajudi a seguir creixent en la política i, això, només serà possible si tots i totes fem d'aquest Congrés un motor per un nou PSC.