Escric aquestes línies molt sentides. El diari amb el qual em sento més identificat no passa per un bon moment. Els diners no arriben i diaris com Público, amb identitat pròpia, pateixen per sobreviure. Les meves paraules només són d'agraïment a aquest diari. Un diari que m'ha despertat curiositat, un diari amb valors i sempre conscient del que representava. Personatges d'actualitat, de cultura, política i ciència han omplert les pàgines del diari dia rere dia fent-nos partícips a tots els lectors de les idees, valors i opinions d'aquests. A mi m'ha acompanyat en molts esmorzars, i m'ha agradat veure que hi havia mitjans que veien l'actualitat amb una visió semblant a la meva.
M'han permès descobrir literatura, pensament crític, música, fotografia... Les seves col·leccions han omplert les estanteries de la meva habitació. 2€ Per un llibre com el Príncep de Maquiavel. Increïble!!! Aquesta gent a permès a molts joves comprar llibres per 2€ i formar-se dia a dia, dissabte a dissabte.
Per acabar, us vull deixar un vídeo del que simbolitza Público. Us deixo amb el poema que ha fet Joaquín Sabina (que hi escriu els diumenges) en motiu del Manifest perquè Público no tanqui. Espero que us posi la pell de gallina com m'ha passat a mi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada