En els llibres de psicologia, el problema del PSC estaria arribant al darrer pas. El primer, acceptar que teníem un problema, que hem perdut dues eleccions consecutives i, per tant, que és evident que el nostre electorat ha perdut confiança en nosaltres. En segon lloc, crec que hem assimilat el problema: som el partit que engloba gran part de la societat catalana: la gent d’esquerres, els obrers i les classes mitges. Si no confien en nosaltres vol dir que tenim un veritable problema. Aquest, comença en el mètode de fer política i en els valors que hem utilitzat en els darrers anys. Quins son els valors i els mètodes? Les esquerres han estat revolucionàries, amb missatges directes i contundents, sense pèls a la llengua i aquesta hauria de ser la manera de fer política amb la que continuéssim. També hauríem de sortir al carrer, anar a les manifestacions, als barris, a les fàbriques, als sindicats, en fi, fer el carrer que sempre ens ha caracteritzat. És d’esquerres reconèixer que s’ha de canviar, que la democràcia no és perfecte i que l’hem de millorar. L’últim pas psicològic que trobem és la transformació i la reconstrucció: la solució del problema. Com? Això depèn de tots nosaltres.
El debat intern ha de ser important, ens hem de comunicar entre tots i decidir que volem ser i cap on volem anar. El debat a de començar en les agrupacions i ha de tenir com actors implicats els militants de cada una d'elles, sense la compenetració entre la gent més propera no trobarem el camí ideal pel futur.
Per acabar, com a jove que sóc, veig la necessitat de comptar amb nosaltres, que a part d'un canvi de valors i mètodes, també és necessari un canvi generacional. Sense aquest canvi no podrem arribar al nou electorat i serà difícil reconstruir-nos deixant de banda al futur de la nostra societat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada