diumenge, 13 de maig del 2012

Article publicat a Manresainfo (mes de maig)

Cliqueu aquí per veure en web

Jo vull treballar aquí, Conseller

Vaig saber massa tard que el Conseller Mena va fer una visita a Manresa la setmana passada. M'hauria presentat i li hauria ofert un cafè de casa nostra ja que és el Conseller d'Ocupació. I és que jo no vull marxar a Londres a servir cafès, així que m'hauré de buscar la vida tot solet com la resta dels joves d'aquest país si el Conseller no ens vol per aquí com se li va escapar de dir. D'altra banda, el seu segon a la conselleria, el secretari d'ocupació, també va dir que els joves érem els que menys ajuda necessitàvem alhora de trobar un lloc de treball, que per nosaltres solets ens valíem alhora de trobar una feina. Si és així, perquè hi ha un 50% d'atur entre els joves? És només culpa nostra que ens quedem a casa amorrats a l'ordinador i dormint tot el dia?

Jo diria que les dues persones que, en teoria
, tenen la responsabilitat de minimitzar aquesta enorme taxa d'atur juvenil haurien de ser les dues persones que en el seu càrrec, pel que cobren un bon sou públic, porten la paraula "ocupació".

Així, senyor Conseller em presentaré. Sóc un jove manresà que estudia
a la Universitat Autònoma de Barcelona i que no pot compaginar els seus estudis amb feina. Encara que així ho pogués fer, no trobo feines de mitja jornada, ni tant sols puc servir cafès al bar del costat de casa. Estic estudiant una carrera sense tenir la certesa que el dia de demà trobaré una feina que tingui una mínima relació amb allò que hauré estudiat durant quatre anys. Estudio al costat de molts altres joves que l'any vinent, potser no em trobaré a la universitat perquè no podran pagar el cost de la matrícula i, en principi, encara tindran menys oportunitats que jo per trobar una feina que les que vostè m'oferirà als que puguem continuar estudiant. Envio currículums amb forces estudis i poca experiència, amb idiomes però sense trajectòria professional. Algun dia, a casa meva no podran costejar la meva universitat i les meves despeses i jo, malauradament, no podré fer-hi res perquè no tindré ingressos per poder viure sol.

Així doncs conseller, li demano en nom meu
, i crec que en el de molts altres joves que estan en la mateixa situació que jo que deixi de passejar-se i comparèixer als mitjans per dir coses de les que de seguida es penedeix i que es dediqui a fer la feina que li toca al seu càrrec: generar ocupació, oportunitats. Perquè, si continua per aquest camí, jo no tindré ni la possibilitat de servir cafès a Londres ni vostè podrà dirigir una conselleria rebatejada com de "Desocupació".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada