Quan he rebut la notícia, he pensat en tu Ernest, he pensat en els teus crits contra el terrorisme i en tot el que vas sacrificar-te per aquest país. Tu i jo no ens vam arribar a conèixer però sé que ets un dels grans personatges de la història política i, sobretot, del socialisme català i espanyol. En veure el vídeo, el meu cos ha estat invadit per una admiració molt gran per la teva persona. Són poques les paraules que et dedico, però, només vull que sàpigues que aquestes són de les paraules més sinceres que he escrit. Tan de bo sigui tan gran com tu algun dia i tingui el coratge d'enfrontar-me als problemes com tu ho vas fer. Per tu Ernest, aquest dia és per tu i per la resta de víctimes que van morir lluitant per nosaltres i per la democràcia. Perquè el que han de fer és cridar, perquè mentre criden no maten...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada